ara com ara a casa nostra.
tu, que curios aixo de entenrdre la gent al carrer i no tenir mal de cap al final del dia de intentar pillar que passa al teu voltant.
una mica de calma.
la panxa encara no esta a lloc. pero espero que una visita al metge em permeti saber que passsa per aqui baix.
apali final de capítul.
ara que tindre temps potser fare una mica de millora dels contiguts del blog, pero ara com ara uns mesos de calma i reflexio.
si a la primavera em be de gust seguir viatjant doncs ja veure que faig, ara estic a aqui.
resum:
Quasi 8 mesos, alguna cosa al voltant de 7000km. Content, una mica cansant ara mateix.
salut
alguienquepedaleaporahi 
El merecido descanso del guerrero 😉
Benvingut
Benvingut ! Adolf! i ves en quan puguis a veure que li passa a la pantxa. La meva, despres de 4 anys, encara em fa recordar el meu viatge.
Benvingut a casa, per aquí hem seguit amb molta atenció i il·lusio el teu viatge. Ara descansa ke ja et cal. Una abraçada.
Hola Adolf, benvingut i bon nadal!